Cultura de Fontboïssa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La cultura de Fontboïssa és una cultura calcolítica, establerta al Llenguadoc. El seu nom prové del poblat prehistòric de Fontboïssa descobert a la ciutat de Vilavièlha, al departament occità de Gard.[1]

Cronologia[modifica]

Fontboïssa és posterior a la cultura de Verasan en el Llenguadoc occidental i a la cultura de Ferrières (neolític final) en el Llenguadoc oriental. La cultura de Fontboïssa està datada entre el 2.300 i el 1.800 a. C. i ocupa una fase cultural compresa entre el neolític final i el calcolític.

Característiques[modifica]

L'àrea d'extensió de la cultura de Fontboïssa està circumscrita a la garriga llenguadociana fins al Roine. Es desenvolupa al voltant de llogarets o pobles composts per entre 10 i 50 habitatges. Els edificis són generalment de forma oval, sense cantons vius, amb els extrems amb absis, però també hi ha cabanes de planta circular o rectangular. Les cases més llargues arriben a 22 m de longitud, com en el jaciment de Cambús a Viòus en la Val. L'espai habitable va des de 5 m2 fins a 50 m2. Les parets són de pedra seca (0,60 m a 2 m d'ample) i suporten una estructura de fusta. La coberta podria ser de branques, pissarra o fins i tot de pedres seques corbades fent arc, depenent de la zona a cobrir. Al jaciment de Bossargues, a Argelièrs, hi ha un curiós clos trapezoïdal envoltat de petites cabanes circulars, la destinació del qual es desconeix.

La densitat d'ocupació del territori és bastant forta (de 20 a 25 poblats per cada 100 km2). Els poblats es construïren indistintament a altures, vessants de muntanya o planes, però cada poblat té diversos terrenys de característiques físiques diferenciades (muntanya, altiplà, conca, pla) que corresponen a un tipus d'activitats agrícoles específiques. Encara que els fontboïssans van ser dels primers en el territori de la França actual a practicar la metal·lúrgia artesanal del coure, eren sobretot camperols.

Referències[modifica]

  1. Village préhistorique de Fontbouisse, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.