Takaaki Kajita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTakaaki Kajita
Takaaki Kajita 5171-2015.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 9 de març de 1959 (59 anys)
Higashimatsuyama
Alma mater Saitama University
Universitat de Tòquio
Activitat professional
Director de tesi Masatoshi Koshiba
Camp de treball Física
Ocupació Físic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Tòquio
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Takaaki Kajita (梶田 隆章 , Kajita Takaaki?) (Higashimatsuyama, 9 de març de 1959) és un físic japonès especialitzat en Física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B. McDonald, el 2015,[1][2] «pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins».[3]

Graduat per la Universitat Saitama el 1981 i doctorat el 1986 a la Universitat de Tòquio, a partir del 1988 va treballar a l'Institut per a la Recerca de Radiació Còsmica (Institute for Cosmic Radiation Research) de la Universitat de Tòquio, on va ser nomenat professor assistent el 1992 i professor el 1999. Va esdevenir director del Centre de Neutrins Còsmics (Center for Cosmic Neutrinos) de l'Institut per a la Recerca de Rajos Còsmics (Institut for Cosmic Ray Research, ICRR) el 1999 i el 2015 treballava a l'Institut Kavli de física i matemàtiques de l'univers (Kavli Institute for Physics and Mathematics of the Universe) a Tòquio, a més de ser director de l'ICRR.[4]

El 1998, amb l'equip del detector de neutrins Super-Kamiokande, successor del Kamiokande, va descobrir un dèficit de neutrins muònics entre els neutrins atmosfèrics; quan els raigs còsmics xoquen amb l'atmosfera de la Terra, els neutrins resultants canvien el seu sabor abans d'arribar al detector de l'observatori del Super-Kamiokande. A aquest fenomen el va anomenar «anomalia del neutrí atmosfèric» i va ajudar a demostrar l'existència de l'oscil·lació de neutrins i que aquestes partícules subatòmiques —els neutrins— tenen massa.[5][6][3]

Ha escrit obres científiques dins l'àmbit de la física de partícules, en anglès i japonès, com Frontiers of cosmic ray science: vol. 8 (2005), ニュートリノ振動研究の飛躍的発展 (2006) o Far detector in Korea for the J-PARC neutrino beam (2008),[7] i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el Premi Julius Wess el 2013,[8] el Premi Nishina Memorial Prize el 1999[9] o el Premi Panofsky Prize in Experimental Particle Physics (Premi Panofsky Prize) el 2002.[10]

Referències[modifica]

  1. «Takaaki Kajita and Arthur McDonald Share Nobel in Physics for Work on Neutrinos». New York Times. [Consulta: 7 octubre 2015].
  2. «Takaaki Kajita - Facts». Nobel Foundation. [Consulta: 7 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 «Takaaki Kajita i Arthur McDonald, premis Nobel de Física pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins». ccma.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 7 octubre 2015].
  4. «About ICRR». Institute for Cosmic Ray Research, University of Tokyo.
  5. Corbella, Josep. «El Nobel de Física 2015, para Takaaki Kajita y Arthur B. Mcdonald». La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones S.L.. [Consulta: 7 octubre 2015].
  6. «Kajita and McDonald win Nobel physics prize for work on neutrinos». The Guardian. [Consulta: 7 octubre 2015].
  7. «梶田, 隆章 カジタ, タカアキ, Kajita, Takaaki» (en anglès). CiNii Books. CiNii. [Consulta: 7 octubre 2015].
  8. «Julius Wess Award 2013». KIT Center Elementary Particle and Astroparticle Physics (KCETA). University of the State of Baden-Wuerttemberg and National Research Center of the Helmholtz. [Consulta: 7 octubre 2015].
  9. «Nishina Memorial Prize». Nishina Memorial Foundation. [Consulta: 7 octubre 2015].
  10. «2002 W.K.H. Panofsky Prize in Experimental Particle Physics Recipient». American Physical Society. [Consulta: 7 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]